El joiós i ‘meravellós’ Pa amb Tomàquet català

Em decideixo a escriure aquestes quatre línies per a coneixement de tots els visiten la nostra cafeteria restaurant i desconeixen (o no tant) el misteri que es tanca darrere d’un bon entrepà de pa amb tomàquet.

Jo sé que els pot semblar molt fàcil preparar-se un entrepà amb pa amb tomàquet encara que no ho sigui tant i càpiga tenir en compte un seguit de recomanacions bàsiques:

Primer

El pa. Sempre millor fer-ho amb llesques de “pa de pagès” que per això el van inventar els nostres pagesos, però si ho fan amb qualsevol barreta de pa, que sigui del dia, el més tendra i cruixent possible. Si no és del dia, doncs toca torrar i així dissimular aquesta circumstància

Segon

El tomàquet, tou i de ramellet, no val qualsevol tipus de tomàquet. De poca carn i molt suc, per entendre’ns.

Tercer

L’oli. Aquí hi caben moltes possibilitats segons el gust però l’essencial és que sigui d’oliva.

Procés

Ull a la dada:

  1. S’unta el pa amb l’oli (la immensa majoria ho fa després del proper pas)
  2. Es refrega el tomàquet per sobre del pa (res de tomàquet ratllat prèviament ni tonteries vàries que s’acostumen a veure per aquí, talls de tomàquet tallades incloses)
  3. Se li afegeix la sal, al gust
  4. S’incorpora el farciment que s’hagi decidit

No acceptar ni el tomàquet prèviament ratllat, com ja he dit abans, i estès amb pinzell com acostumen en la majoria dels bars ni tampoc els entrepans que han estat preparats fa més d’una hora. El tomàquet, sobretot, estova el pa i destrueix el matís de la molla seca en contacte amb la resta d’ingredients. Els pocs bars i cafeteries que es prenen la molèstia de refregar el tomàquet ho espatllen precisament per guanyar temps i com de més molla disposi el pa, pitjor.

Els entrepans, per poder gaudir de tots els seus matisos, s’han d’elaborar al moment sinó perden una gran part de la seva gràcia, cosa que acabem acceptant per pagar 0,50 cèntims d’euro menys.

Ja no parlem del contingut, que això ja serà motiu de debat en un altre post. Però avançar que el gust de l’embotit utilitzat varia si està tallat prèviament i molt més si surt d’una bossa d’envasat al buit. L’ideal (tornem a la importància de fer-ho al moment) és tallar el producte en el mateix moment en el qual van a servir-nos l’entrepà.

Així és com el preparem a La Quadra de Sabadell, a Can Feu, els únics que els fem així probablement en tot Sabadell

El preu d’un entrepà fred? 2’00 €; si és calent 3’00 € i si és especial (Botifarra, Anxoves o Ibèrics) 4’00 € No estan malament els preus, cert?

Per descomptat val la pena degustar un bon entrepà acabat de fer, en un espai tranquil, assossegat i sense estridències acompanyat d’un bon vi o qualsevol altra beguda. Per acabar de manera gloriosa, una tassa de cafè Milenium del Pont, possiblement el millor cafè de Sabadell.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s